La violència de gènere és, per desgràcia, un dels temes amb més transcendència en l'actualitat. No és un fenòmen nou que hagi sorgit en els últims anys sinó que sempre ha existit però ha estat invisible durant dècades sent una de les manifestacions més clares de la desigualtat, subordinació i de les relacions de poder dels homes sobre les dones. La constatació de l'existència d'aquesta situació ha marcat un abans i un després en la consideració legal i social dels drets i llibertats de les dones. La violència pot adquirir dues formes: física i psíquica encara que també poden donar-se els dos tipus a la vegada (que és el que passa més sovint).
El fet de tenir o haver tingut al costat a una persona que constantment t'està infravalorant, tractant amb menyspreu i humiliant provoca que et sentis malament amb tu mateix, que la teva autoestima disminueixi. Això no s'ho mereix ningú, no has de permetre que ningú es cregui que està per sobre teu, si no ens estimem a nosaltres mateixos ningú ho farà per nosaltres!
A continuació us deixem dos enllaços de les últimes campanyes realitzades pel Ministeri d'Interior contra la violència de Gènere:
"Nunca te conviertas en una victima. No aceptes la definición de tu vida por lo que te dicen los demas. Definte a ti mismo". - Harvey Fienstein
Font:www.migualdad.es
M'ha semblat un tema força relacionat i que encara que no ho veiguem, la violència de gènere és un greu problema que envolta a molta gent i que provoca una gran decaiguda de l'autoestima.
ResponEliminaEnhorabona, aquest blog m'ha sorprés!
Per què s'ha de suportar algú que no et tracta bé? Per què s'ha de veure a un homa aixecar la mà a la seva dona?
ResponEliminaPer què em de veure que cada any moren més dones maltractades?
Per què, per què i per què?????
Pegar, insultar, ofendre...és maltractar a un ésser humà.
NO ET QUEDIS AMB ELS BRAÇOS CREUATS SI VEUS ALGUNA COSA AIXÍ, AGAFA EL TELÈFON I DENÚNCIA-HO!
Sigueu feliços i creiem que tot això canviarà.
Tot i que molt poques vegades es relaciona, realment la violencia de genere afecta molt en l'autoestima d'una dona. No es pot entendre com algú és capaç d'aixecar la mà i pegar a la seva dona o atacar-la psicologicament... No hauria d'existir gent aixi, gent que es capaç de destruir la vida a una altra persona.
ResponEliminaAquest blog està molt bé, tot el que hi ha publicat et fa reflexionar. Felicito a les seves creadores.
Hola, publico en anónimo porque a pesar de tener cuenta, considero un tema muy serio para dar mi identidad. Hace cosa de 2 años, me separé de mi marido, y hará cosa de medio año que puedo decir que me siento libre. En su momento llegaba a creerme todo lo que me decia, que no valia para nada, que no tenia benificio alguno ( soy ama de casa porque desde que nacieron mis dos niñas me quedé sin trabajo).
ResponEliminaAhora él tiene orden de alejamiento y sé que no puede acercar-se. Nunca me izo daño físico pero sí moral. El valor que le eché es lo que me hizo renacer y decidir emprender mi camino.
Blogs como estos fueron los que debí visitar en su día. Muchas felicidades. Teneis un gran porvenir!
Gracies per comentar i per felicitar-nos, aquest es un dels gran problemes que ens afecta a la societat i pel qual encara ens queda molt per lluitar, això nomes es un blog per conscienciar a la gent del que es pot trobar a fora, el que s'ha de fer es evitar situacions com aquesta i sobretot ser molt fortes perquè els que ens podem trobar avegades pot ser molt doloros i inesperat.
ResponEliminaGràcies per explicar-nos breument part de la teva història, anims i força! No val la pena compartir la vida amb persones que ens fan sentir malament!